En el seu primer film d’època, el director s’ha volcat moltíssim en l’ambientació i el resultat és perfecte. Tant la direcció artística com el vestuari són acuradíssims així com la fotografia, la qual evoca inevitablement a ‘El Padrino II’ de Francis Ford Coppola.
Tot i que James Gray ha abandonat el món de l’hampa suburbial actual en el guió d’aquest film, els protagonistes tenen aspectes d’altres personatges foscos de la seva filmografia, especialment el del més que correcte Joaquin Phoenix, en el seu quart treball amb el director. El seu seria una mescla dels personatges que ha interpretat a ‘La otra cara del crimen’, ‘La noche es nuestra’ i ‘Two lovers’. Al seu costat, Jeremy Renner resulta força més convincent del que és habitual, però si algú brilla amb llum pròpia és Marion Cotillard: ella és la pel·lícula. Excel·lent en una interpretació difícil en el personatge d’Ewa, qui aparenta una fragilitat extrema durant tot el film però que amaga una gran fortalesa.
‘El sueño de Ellis’ no és un drama original, el seu guió no aporta res de nou i el seu ritme és molt irregular, recreant-se sovint en escenes innecessàries que dilaten el seu metratge fins als seus excessius 120 minuts finals, però tot i així resulta una proposta molt digna de veure. Idònia per deixar-se envoltar per la seva absorvent atmosfera i patir amb les misèries de la radiant Marion Cotillard.