Després de tres comèdies força fluixes, Hasta que la boda nos separe (2020), Mamá o papá i Loco por ella (2021), Dani de la Orden recupera els apunts dramàtics de la notable Litus (2019). L’origen teatral de la proposta és absolutament palpable: quatre personatges en un únic espai que han de resoldre un dilema, malauradament el director ha optat per oxigenar la història amb un running gag extern protagonitzat pel pare i la filla de la protagonista que resulta tan prescindible com desafortunat, ja que no aporta res a la història i només dilata el metratge alhora que resta tensió a la trama. Error que resulta encara més flagrant amb la inclusió d’un absurd epíleg final que resta tota la trascendència al film deixant un mal regust en l’espectador.
La proposta resulta prou interessant, així com també les diferents reaccions i evolució del desigual quartet protagonista, amb l’ afegit d’un inesperat gir de guió final: d’una banda el matrimoni format per Miren Ibarguren, sòlida malgrat que el seu personatge resulti excessivament radical, i el fluix Carlos Santos, i per l’altra el causant del conflicte amb el plantejament de la proposició, un Alberto San Juan que és, sense cap dubte, el millor del film en un personatge en que sap desenvolupar-se perfectament i que evoca a la semblant Sentimental, i una estranyament apàtica Blanca Suárez que no es capaç de donar definició ni veracitat a la psicòloga que interpreta.
En definitiva, ‘El test’ és una pel·lícula que inevitablement provoca que l’ espectador s’ identifiqui en algun punt de la trama i que no pugui evitar plantejar-se com actuaria davant de la proposició que desencadena la trama. Una proposta agradable però que està lluny del film intens i punyent que podria haver estat; tot i així proporciona una ració de bon cinema, tret que enguany, de moment, ha estat realment escàs en el cinema espanyol.