El tercer film medieval de Ridley Scott, després d’ ‘El reino de los cielos’ (2005) i ‘Robin Hood’ (2010), és una proposta d’una factura tècnica impecable, tret habitual en la filmografia del director; excel·lents la seva fotografia i el seu muntatge (amb aconseguides seqüències de batalla així com el clímax de la trama) i amb un acurat treball d’ambientació, vestuari i direcció artística. Notable també el seu trio protagonista: tant Matt Damon (en una de les seves millors interpretacions, repetint amb Scott sis anys després de Marte) com Adam Driver resulten sòlids i creïbles i tenen una estranya química que funciona molt bé en pantalla. Al seu costat, però, la desconeguda Jodie Comer és la millor amb diferència i acapara tota l’atenció en cada aparició en pantalla.
El gran problema de la pel·lícula és formal. El guió està estructurat en tres capítols i narra els mateixos fets des del punt de vista de cada vèrtex del triangle protagonista. Una estructura tan fallida com innecessària ja que acaba resultant repetitiva i només serveix per dilatar el metratge final fins uns desmesurats 152 minuts i provocar l’esgotament de l’espectador, que ha de fer autèntics esforços per mantenir l’atenció fins al clímax, el desenllaç del títol, ja presentat en el pròleg. Una trama en sentit linial mantenint els diferents punts de vista i focalitzant-se especialment en el personatge de Marguerite, l’element clau i més interessant de la història, hagués dotat la proposta de més ritme, ja que certes seqüències provocades pel desglossament són absolutament prescindibles.
En definitiva, ‘El último duelo’ és una bona pel·lícula, amb el segell propi de qualitat que sempre ofereix qualsevol film del seu director: un Ridley Scott, però, que està lluny de les grans obres que formen part de la seva extensa filmografia.