El segon film del cineasta André Ovredal a Hollywood explora, lliurement, un dels capítols de la cèlebre novel·la ‘Drácula’ de Bram Stoker: el trasllat del conegut personatge de Transilvània a Anglaterra a bord del vaixell del títol. Malgrat el seu origen literari la pel·lícula és una proposta de terror estàndard però la seva situació en un vaixell a alta mar li dóna un aire claustrofòbic interessant.
L’ eclèctica composició de la tripulació de l’ embarcació dóna pas a una variada gamma de personalitats i reaccions davant de l’ inevitable: l’ origen literari del guió no dóna peu a la més mínima sorpresa, sabem el final del film des del primer minut, però aquí l’ important és el viatge i com la tensió va creixent a mesura que transcorren els dies i el depredador ha de satisfer la seva necessitat de sang. Aquest és el gran encert del film: un tempo i ritme constants, que no decauen en cap moment, matenint l’ atenció de l’ espectador, el qual assisteix a la caça un a un dels passatgers del Démeter. Amb una bona factura tècnica, la proposta s’ allunya de la senyorial imatge habitual del famós vampir per mostrar-lo com un ésser sàdic, brut i despiatat que s’ acosta més a la imatge icònica del dimoni, pròpia del cinema de terror.
En definitva, ‘El último viaje del Démeter’ és un survival típic i tòpic en el seu format i estructura però la seva aïllada i claustrofòbica localització i el pes literari de l’ origen del seu guió la doten d’ una certa originalitat i interès que fan que la pel·lícula funcioni i resulti prou estimulant.