El cineasta Baz Luhrmann torna a l’esperit de la seva cèlebre ‘Moulin Rouge!’; de nou ens proposa un espectacle visual certament acaparador, però a diferència d’aquella ara ens trobem davant d’un film sense ànima.
La història del rei del rock (un correcte Austin Butler que desaprofita un personatge amb el que es podia lluir moltíssim com sí va fer, per exemple, Rami Malek en la pell de Freddie Mercury a Bohemian Rhapsody) està narrada des del punt de vista del seu mànager de tota la vida (un també correcte, i irreconeixible, Tom Hanks) i aquest fet provoca que molts aspectes interessants de la vida de l’artista es perdin. Resulta certament estrany que no assistim a la primera trobada entre els dos personatges, un moment vital en les seves respectives carreres, així com tampoc veiem la coneixença del cantant amb l’altre personatge clau en la seva vida: la seva dona, Priscilla (una Olivia DeJonge que no aporta absolutament res). El guió al llarg dels seus, excessius, 159 minuts de metratge es limita a mostrar-nos els fets més puntuals de la seva vida, combinant-los amb imatges reals que també mostren altres fets històrics importants com els assassinats de Martin Luther King o del senador Kennedy, però passa molt per sobre per determinats aspectes més foscos com la seva darrera etapa marcada per la seves adiccions. Sembla que el director vulgui centrar-se en l’embolcall i en aquest sentit no defrauda: la pel·lícula és visualment espectacular. Amb un brillant muntatge, una preciosa fotografia, una acuradíssima ambientació (direcció artística, vestuari i maquillatge) i un excel·lent so. El resultat és un perfecte guarniment però un cop desembolicat, arribem a un contingut malauradament pla i simple: una autèntica llàstima.
‘Elvis’ és una proposta interessant per a l’espectador que tingui curiositat per una de les icones del segle XX, però ha de ser conscient que farà un viatge per la seva vida i obra de manera superficial, sense cap mena de profunditat. Ens trobem davant d’una pel·lícula que se situa ja mateix en la pole position de les categories tècniques i visuals de la propera temporada de premis, però que difícilment (amb l’excepció que es vulgui reconèixer l’esforç del seu protagonista) tindrà presència en les categories potents com pel·lícula, direcció o guió.