L’ òpera prima de l’ actriu Frances O’Connor és una proposta molt sòlida. Es nota que com a actriu s’ ha desenvolupat bé en el cinema d’ època, ja sigui a televisió ‘Madame Bovary’ o al cinema ‘Mansfiled Park’ (ambdues al 2000) o ‘La importancia de llamarse Ernesto’ (2002), i ha sabut traslladar aquesta experiència al seu debut darrera de la càmara.
Amb un acuradíssim treball d’ ambientació; fotografia, vestuari, direcció artística i especialment la preciosa banda sonora (obra d’ Abel Korzeniowski), el film no és únicament un biopic de la popular escriptora del títol (a qui dóna vida una Emma Mackey, que després del seu debut televisiu a la sèrie ‘Sex Education’ i personatges cinematogràfics secundaris, amb aquesta pel·lícula es consolida en la gran pantalla), sino del procès de creació de la seva novel·la més cèlebre ‘Cumbres borrascosas’. Emily Brontë se serveix del seu entorn per escriure l’ obra; ja sigui de la seva fallida primera relació amorosa, l’ adoració envers el seu germà i el seu incoformisme i rebel·lia que l’ enfronten a la resta de la seva família. La novell directora, i també autora del guió, se centra, molt encertadament, en la personalitat de la protagonista i analitza com les seves reflexions i sentiments la converteixen en una persona inadaptada i avançada al seu temps; encara una societat absolutament clàssica i classicista.
No ens trobem davant d’ un biopic a l’ ús, ni tampoc d’ una pel·lícula per a tots els públics: ‘Emily’ és un proposta intimista i sensible que farà les delícies dels seguidors de l’ autora i de la literatura de l’ època de la mateixa Brontë o d’ altres escriptores del seu temps com Jane Austen per exemple, però que probablement no arribarà a la resta d’ espectadors. Aquest tret no és un aspecte negatiu, simpement assenyala que és un film molt particular.