Com en la seva oscaritzada ‘Crash’, el director i guionista Paul Haggis ens torna a portar una proposta d’històries creuades. Ens trobem davant d’una pel·lícula difícil en que els petits detalls, ja siguin simples frases de guió, colors o objectes, resulten claus per indicar-nos que les subtrames es relacionen però no acabem de veure com fins al desenllaç.
El guió està estructurat en tres situacions diferents que es desenvolupen en tres ciutats. Liam Neeson, per fi allunyat dels personatges d’acció en els que porta alguns anys encasellat, i Olivia Wilde, en el personatge més complet de la seva filmografia, protagonitzen el capítol que transcorre a París: el que resulta clau per englobar tot el relat. Mila Kunis, en la millor interpretació de la seva carrera, i un correcte James Franco protagonitzen el capítol de New York, aquest conté l’escena més aconseguida i amb més tensió del film. D’altra banda, Adrien Brody i Moran Atias donen vida als personatges del capítol de Roma, el més fluix amb diferència de tots tres que acaba resultant excessivament repetitiu.
A partir de la trobada del personatge de Neeson amb un amic seu a París, el guió s’accelera i precipita la ressolució de les tres històries paral·leles fins al clímax en que tot queda lligat. ‘En tercera persona’ és un film que enganxa l’espectador a base de pistes que li provoquen no perdre l’atenció per intentar enllaçar les diverses situacions que està veient. Tot i així, són tants els detalls que requereixen ser observats que resulta imprescindible un segon visionat del film per acabar d’assimilar i lligar tot el guió.