Després de l’estrena de la notable Zootrópolis (2016), Disney ha tingut uns anys fluixos en les seves produccions d’animació amb Vaiana (2016), Ralph rompe internet (2018) i Frozen II (2919) però enguany ha recuperat el pols amb l’entretinguda Raya y el último dragón i especialment amb aquesta ‘Encanto’, en que torna tot el seu esplendor.
L’estructura i argument de la pel·lícula segueix els cànons habituals de l’estudi sense cap originalitat però la seva ambientació i esclat de colors desprenen una vitalitat i dinamisme que atrapen immediatament l’espectador. Tornem a ser davant d’un musical en que, de la mà de Mirabel, coneixement una família singular, els Madrigal, tots els membres de la qual tenen un do, menys la pròpia Mirabel. El film sap presentar tots els personatges d’aquesta esbojarrada família amb els seus respectius conflictes (brillant el de la germana amb el do de la força) i alhora aconseguir una empatia immediata envers la protagonista. Uns frescos números musicals, una imponent factura visual i algun gag realment hilarant (l’àpat en que s’ha d’evitar que es propagui el secret) converteixen ‘Encanto’ en un clàssic instantani dins de la llarguíssima filmografia de l’estudi.
Ens trobem davant d’una vital, agradable i entranyable pel·lícula apta per a tots els públics; de fet és possible que la gaudeixin més els adults que els nens. Un film realment encantador i imprescindible. Ideal per a gaudir en família.