‘Enemy’ trasllada al cinema la novel·la ‘El hombre duplicado’ de José Saramago. Com en altres adaptacions cinematogràfiques de l’autor, el resultat és un film desconcertant de múltiples lectures i que deixa en l’espectador una sensació d’absoluta desorientació.
La pel·lícula desprèn una atmosfera asfixiant, fruit d’un excel·lent treball de fotografia com ja ocorria en l’anterior proposta del director, ‘Prisioneros’, amb qui comparteix també el protagonista. Un Jake Gyllenhaal que si en aquella era un dels més fluixos de tot l’estoll de protagonistes, aquí té l’oportunitat de lluir-se interpretant un personatge doble però tampoc aprofita l’oportunitat. No resulta creïble en cap dels dos rols: ni com el ‘bo’, aquest millor que l’altre, ni com el ‘dolent’, aquest realment fluix. Al seu costat hi podem veure un fet realment insòlid i absurd: com desaprofitar una actriu de la talla de Mélanie Laurent en un personatge que no aporta absolutament res i que té només unes línies de diàleg en tot el metratge. Si més no, ‘Enemy’, com a mínim, ens brinda l’oportunitat de veure novament en pantalla, ni que sigui en una única escena, a la veterana Isabella Rossellini.
En definitiva, ens trobem davant d’una pel·lícula que aspira a ser una reflexió psicològica amb aires de thriller i que acaba resultant un film sense sentit, direcció ni contingut, que avorreix i no desperta el més mínim interés. Una decepcionant pèrdua de temps.