Fa 2 anys Enola Holmes va ser una entretinguda carta de presentació per a la germana petita del mític i literari detectiu Sherlock Holmes. El film va consolidar el personatge protagonista i ens deixava amb ganes de veure’n una nova aventura junt al seu germà. Aquesta seqüela compleix aquell desig.
El film, a més del to marcadament feminista de l’ original, manté l’ excel·lent treball d’ ambientació (vestuari i direcció artística) i la solida factura tècnica (muntatge i fotografia) així com la preciosa banda sonora (obra del mateix compositor de l’ original, Daniel Pemberton) de la seva predecessora i igualment el seu ritme i tempo que mantenen l’ acció constant i no permeten que l’ espectador pugui desconnectar de la trama en cap moment, aspecte que reforça que Enola continuï trencant la quarta paret adreçant-se-li directament. Encertadament profunditza en la relació entre els dos germans detectius, Enola (una sòlida Millie Bobby Brown) i Sherlock (creïble Henry Cavill), que només s’ apuntava en l’ anterior, i per contra, un altre encert, la mare dels dos perd pes (de nou excèntrica Helena Bonham Carter) i l’ altre germà (Sam Claffin) desparaeix completament. Un altre tret a destacar d’ aquesta continuació és que aprofitant la, en aquesta ocasió més que anecdòtica de l’ anterior, importància de l’ arxiconegut Sherlock, s’ introdueixin els diferents elements que han construït la seva mitologia: el 21 de Baker Street, la pipa, el violí… així com altres personatges referents en les obres de l’ autor Arthur Conan Doyle.
En definitiva, aquesta nova pel·lícula millora força l’ anterior: una proposta trepidant, dinàmica i força estimulant, amb una ressolució i apunt finals que desperten les ganes de més i de veure ben aviat una nova entrega de la saga amb els nous personatges (bons i dolents) ja assentats. Ens trobem davant d’ una aconseguida ració d’ evasió i entreteniment de qualitat molt recomanable.