L’òpera prima de Harry Bradbeer és una entretinguda proposta juvenil que explora l’adolescència de Holmes, en aquest cas de la seva, fins ara desconeguda, germana Enola (la televisiva Millie Molly Brown que aguanta molt bé el pes del film recordant en certs moments a Natalie Portman en els seus inicis), mantenint l’esperit de la semblant ‘El secreto de la pirámide’, dirigida per Barry Levinson l’any 1985 i que explorava la joventut del cèlebre Sherlock Holmes.
Amb un acurat treball d’ambientació (notables el seu vestuari i direcció artística) i unes precioses fotografia i banda sonora, la pel·lícula serveix de presentació per un personatge que empatitza ràpidament amb l’espectador (fet que es reforça amb les seves interpel·lacions directes a càmara), el qual ben aviat es deixa portar per les seves aventures gràcies a un tempo i ritme molt ben mesurats que eviten que aquest pugui desconnectar de la trama. La seva vinculació amb el seu mític germà Sherlock (correcte Henry Cavill) és un altre dels alicients del film, així com la seva actualització amb un dels grans temes de la societat actual: el feminisme, mostrat aquí en el personatge de la seva mare (Helena Bonham Carter, que ja va participar en una proposta de la mateixa època i temàtica: la brillant Sufragistas) i en l’intercanvi de rols amb el seu accidental company de viatge a qui salvarà inicialment i posteriorment formarà equip, un fet impensable en l’època tal i com reflexa perfectament l’escola per a senyoretes.
Ens trobem davant d’una agradable, nostàlgica i sana ració d’entreteniment ideal per a gaudir en família. Una proposta que, si el públic respon, té tots els ingredients per convertir-se en una nova franquícia. Esperem que sigui així, ja que un film en que treballin junts el mític detectiu i la seva, ja consolidada investigadora, germana petita pot resultar certament interessant.