L’òpera prima de Paul Urkijo Alijo trasllada a la gran pantalla una tradicional llegenda basca donant com a resultat una faula molt interessant que evoca altres propostes del mateix gènere com ‘Legend’, ‘El laberinto del fauno’ o ‘Mary Shelley’s Frankenstein’.
El més destacat de la pel·lícula és el seu detallat i acurat treball d’ambientació: el vestuari, la direcció artística (la taverna o el taller de l’errementari del títol), el maquillatge (amb un dimoni inspirat clarament en el que va interpretar Tim Curry a ‘Legend’ l’any 1985) i sobretot amb una excel·lent fotografia que ofereix moments d’una factura visual preciosa com el recorregut del personatge del títol a les portes de l’infern; el moment més potent, amb diferència, de tot el metratge. També resulta notable l’apartat artístic amb la interpretació del seu trio protagonista: Josean Bengoetxea en la pell de l’a priori impassible i fred ferrer Patxi, que acabarà mostrant la seva autèntica cara amb el personatge d’Usue, el recent guanyador del Goya al millor actor revelació, per la també basca i multipremiada ‘Handía’, Eneko Sagardoy com el dimoni i, per sobre de tots, la tendra, natural i convincent Itziar Ituño: l’autèntic descobriment del film.
Rodada amb bon pols narratiu, però amb alguna imprecisió de ritme pròpia de tot debut cinematogràfic, la carta de presentació d’Urkijo és una pel·lícula molt sòlida i bastant entretinguda. Un conte amb aire clàssic que combina en la mesura exacta els seus elements característics fins aconseguir una equilibrada i notable proposta per deixar-se endur per la fantasia. Un film força recomanable.