‘Es por tu bien’ és una pel·lícula esbojarrada, fàcil i sense cap originalitat. Els seus tres protagonistes es complementen bé quan estan junts (molt divertida l’escena al lavabo de l’institut davant d’unes pintades a la paret prou explicatives) però no pas per separat. Té la seva gràcia que cadascú representi una classe social diferent (alta, mitjana i més humil) però resulten massa sobreactuats. José Coronado acaba semblant un mafiós, Javier Cámara és el més creïble del trio, mentre que Roberto Álamo comença a estar encasellat en la pell d’un personatge molt predisposat a la força bruta.
Al seu voltant orbiten dos satèl·lits. D’una banda les seves tres dones (és molt poc convincent que siguin germanes): Pilar Castro, María Pujalte i Carmen Ruiz que no aporten res a la història, i l’altre format per les seves filles: Silvia Alonso, Georgina Amorós i Andrea Ros que, tot i ser les detonants de la trama central del guió, no tenen pràcticament presència i només serveixen per justificar les accions dels ‘supercunyats’. Igualment, les seves respectives parelles són un simple guarniment amb l’excepció de Miki Esparbé, les seves discrepàncies amb José Coronado i les seves discussions polítiques i socials ofereixen alguns dels millors moments del film.
Ens trobem davant d’una comèdia tòpica, repetitiva, amb un metratge excessivament dilatat i un final totalment previsible. Una proposta realment pobre.
