Escape Room era una proposta de terror estàndard, gens original però sòlida i competent i en aquesta continuació el seu director, Adam Robitel, no ha arriscat gens: s’ha limitat a repetir la fòrmula. Aquesta falta de risc té una doble vessant: d’una banda la sensació de repetició i per una altra un camí segur i plenament assentat.
El fet que tots els protagonistes siguin supervivents d’altres edicions del joc evita els minuts d’adaptació i coneixement, fet que provoca que l’acció arrenqui immediatament en el moment en que s’adonen que tornen a estar en una sala (la primera al metro és de les millors del film) del joc del títol. Com la seva predecessora, aquesta seqüela és novament efectiva i aconsegueix mantenir la tensió al llarg dels seus ajustats 88 minuts de metratge. La química d’aquest nou grup torna a ser notable i es manté mentre van avançant en les diverses noves i treballades sales (potser la de la platja resulta més fluixa) fins a arribar a la darrera; on ens espera un inesperat, i una mica forçat, gir de guió que donarà a Zoey (més assentada Taylor Russell) la resposta a la seva pregunta inicial.
En definitiva, ‘Escape Room 2, mueres por salir’ és una proposta solvent: una seqüela fàcil però que com l’original proporciona una sana ració d’entreteniment. Esperem que la, inevitable, tercera entrega mantigui la línia d’aquesta saga que, sense aspirar a res més, resulta una aconseguida proposta d’evasió per a tots els públics, no només pels fans del gènere.