L’òpera prima d’ Hèctor Claramunt manté molt bé l’esperit del muntatge teatral original i, tot i perdre comicitat respecte a l’obra sobre l’escenari, esdevé una proposta molt entretinguda i força divertida.
El guió té un tempo alt, pràcticament en temps real, i manté la tensió en tot moment sense deixar que l’espectador desconnecti del joc en que participa el quartet protagonista: un sobreactuat, una vegada més, Joel Joan (present en l’original teatral i coautor del guió), la debutant a la gran pantalla Paula Vives (també present al muntatge teatral), la millor del quartet; un creïble Ivan Massagué (notable el seu homenatge a ‘El laberinto del fauno’ en que ell mateix interpretava un dels rols secundaris); i una histriònica Mònica López, la pitjor del repartiment amb diferència (seus són els gags més fluixos: edat/infidelitat) i que desequilibra el resultat final.
Més que les diferents proves de l’escape room del títol, els moments més hilarants del film els brinda el xoc ideològic, i personal, de Marina amb la parella d’amics d’Edu, ja des del moment en que es coneixen i que conformen el running gag de la pel·lícula, que després es traslladen sobre el mateix Edu en el millor tram del seu ajustat metratge fins arribar al seu final amb un epíleg totalment innecessari.
En definitiva, com molt bé assenyala el seu eslògan promocional, ‘Escape room’ és probablement l’única comèdia (en sentit pur) del cinema català d’enguany. Un film senzill i honest ideal per a passar una agradable estona d’entreteniment sense cap altre pretensió que evadir-se i desconnectar durant 90 minuts.