‘Escape room’ aprofita la moda actual d’aquests jocs en grup per oferir-nos una proposta de terror convencional i sense originalitat però competent i efectiva que aconsegueix mantenir prou bé la tensió i resultar entretinguda assolint així el seu únic objectiu.
Els sis desconeguts protagonistes tenen suficient personalitat, cadascú amb un rol clarament marcat, i química entre ells perquè la pel·lícula funcioni des del principi. Les diferents sales de l’escape room del títol estan prou aconseguides (potser la psicodèlica resulta fluixa en comparació amb la resta) per mantenir l’atenció de l’espectador. Els fans del gènere hi reconeixeran apunts de ‘Cube’, ‘Saw’ (sense la seva excessiva explicitat), ‘La habitación de Fermat’ (en una sala concreta) i fins i tot de la segona entrega de ‘Hostel’ (en el seu origen) però tot i assumint aquest conjunt de referències, el film funciona per si sol i els participants del joc, uns més que d’altres, desperten l’empatia necessària per centrar-se en les seves pròpies decisions i sort.
És evident que la trama reclama una conclusió i una explicació de l’argument; el plantejament i selecció de personatges necessiten un perquè, però un cop pren cos aquesta explicació assistim a una tendència, força negativa, que s’ha instaurat darrerament a l’actual Hollywood: un epíleg de final obert a una seqüela. Si la taquilla respon la continuació arribarà per si sola, però aquesta voluntat ja manifesta d’entrada de plantejar una segona part resulta innecessària: primer centrem-nos en el film que ens ocupa, intentem fer-lo el més rodó possible per si mateix, una possible continuació, si es dóna el cas, ja arribarà però serà una altra història…