‘Esperando al rey’ és un film ideat únicament pel lluïment del seu omnipresent protagonista, Tom Hanks. El problema de l’actor és que és capaç d’oferir-nos interpretacions puntuals brillants com ‘Philadelphia’, ‘Forrest Gump’, ‘Salvar al soldado Ryan’ o ‘Náufrago’, entre d’altres, i quan no resulta perfecte donant vida de manera molt creïble a un home corrent, però aquest home corrent sempre és el mateix i té idèntics registres: Tom Hanks és el millor fent de Tom Hanks.
Tot i l’empatia que el personatge central desperta immediatament en l’espectador, aquest ben aviat percep que un cop més torna a ser Tom Hanks i és inevitable la sensació de déjà vu, reforçada en aquesta ocasió pel ritme del film. Que Adam Clay s’adormi i hagi d’agafar un taxi ens ofereix bons minuts de metratge, però perden la seva vàlua quan l’acció es repeteix constantment. El mateix podem dir de les seves trobades amb el seu equip a la tenda de campanya, les arribades a l’hotel o les discussions amb la recepcionista del fastuós complex al mig del desert. Un gag ben representat funciona, una referència posterior el recorda, la repetició anul·la el seu efecte.
Si a la desconnexió del públic li afegim l’aparició de la doctora en un desenllaç inconsistent, que no resulta gens covincent ni veraç, tenim com a resultat final un enorme tour de force del seu protagonista absolutament inútil i desaprofitat en un guió tan buit com pobre.