La tercera pel·lícula de la directora Lorena Scafaria és una proposta molt sòlida. La seva factura tècnica és brillant, destacant especialment la seva fotografia i sobretot el seu muntatge. Pel que fa al casting, trobem un grup d’actrius en estat de gràcia. Constance Wu respon en el seu primer personatge cinematogràfic de pes en un treball que equilibra perfectament les seves diverses capes i aconseguint no perdre la compostura davant d’una Jennifer Lopez en un dels millors treballs de la seva filmografia: la seva química és un dels grans encerts del film. Química que posteriorment es manté quan la parella es converteix en quartet amb la suma de les seves ‘germanes’, Lili Reinhart i Keke Palmer, malgrat que el tram que mostra el seu modus operandi resulta una mica reiteratiu dilatant excessivament el metratge final de la pel·lícula.
El guió és un altre alicient de la proposta. El format d’entrevista en flashback provoca interés i atenció immediats en l’espectador, que assisteix a la història vital de Destiny, mentre paral·lelament reflexa la realitat que s’amaga darrera de les bambalines del món de les streappers, la seva trobada amb Ramona serà clau perquè aprengui realment el negoci de la mà d’una autèntica veterana. L’ascens en aquest dur i difícil ambient i també com també aquest es va veure damnificat per la crisi econòmica mundial de 2008. A diferència d’altres films centrats en aquest món, com poden ser ‘Showgirls’ (1995) o ‘Striptease’ (1996), aquesta ‘Estafadoras de Wall Street’ és molt més realista i creïble lluny de l’exhibicionisme fàcil de les anteriors.
En definitiva, ens trobem davant d’un drama molt aconseguit, sorprenent, interessant i sobretot humà. Una proposta certament rodona i recomanable.