L’actual rei del gènere de terror, l’estudi Blunhouse, ha tornat a repetir la fòrmula que tan bé li va anar amb les aconseguides Feliz día de tu muerte i la seva seqüela; mesclar el slasher adolescent amb la comèdia, però ara el resultat, novament amb Christopher Landon darrera de la càmara, no ha sortit tan rodó.
El guió de la proposta és força més pobre; no ens posa en antecedents del perquè de les activitats del ‘carnisser’ (un entregat Vince Vaugh que salva el film amb la seva bis còmica) i només se’ns presenta per justificar la trama i el sorprenent intercanvi de rols amb la tímida i recatada Millie (una Kathryn Newton que no convenç en cap de les seves dues ‘personalitats’) i aquesta no és la única llacuna de la història. A partir de l’intercanvi la pel·lícula cau en tots els cànons estàndars del gènere: el duo d’amics d’ella (la reflexió de Josh en plena persecució és brillant), el trauma familiar no resolt, la desestructuració familiar o la història d’amor (la seqüència del cotxe és francament divertida), així com un innecessari epíleg per reforçar la ressolució i l’evolució de la protagonista. S’ha de reconèixer, però, l’encert de les diverses referències a d’altres obres del cinema de terror com la data clau (viernes 13), el pròleg de presentació del ‘carnisser’ (que evoca ‘Scream’) o les diferents armes que fa servir, pròpies d’altres populars franquícies de terror (‘La matanxa de Texas’ o ‘Sé lo que hicisteis el último verano’ entre d’altres).
En definitiva, ‘Este cuerpo me sienta de muerte’ és un film fluix, però tot i així agradarà prou als fans més entusiastes del gènere i també al públic menys exigent, que només busqui desconnexió i entreteniment sense pretensions.