Cinc anys després de la interessant proposta d’animació ‘Anomalisa’, Charlie Kaufman torna a l’acció real amb aquesta ‘Estoy pensando en dejarlo’; un film, tan desconcertant com hipnòtic, que requereix més d’un visionat per captar tots els seus detalls i matitzos.
L’arrencada és magistral: un viatge en cotxe de la parella protagonista (entregada JessieBuckley i apàtic Jesse Plemons) en que podem observar un dels trets més destacats del film: el seu excel·lent muntatge amb una composició de plans certament brillant. Durant el trajecte la parella conversa sobre diversos temes (bloc que evoca inevitablement al cinema del mestre Woody Allen) que s’alternen amb les reflexions interiors d’ella. El final del seu destí és la casa dels pares d’ell (uns Toni Collette i David Thelwis en estat de gràcia) on la protagonista té les visions del moment en que es troba així com cap a on es projecta la seva vida i quin serà el seu futur si no fa cas al pensament intern que se li repeteix constantment.
Quan finalitza la visita entrem en el segon bloc de la pel·lícula, de nou amb un trajecte en cotxe de la parella, però l’interés decau notablement: s’ha perdut la intensitat i la frescor, i aquest fet que provoca que l’espectador desconnecti de la trama, s’avorreixi i perdi l’interés (que ja no recuperarà) en el desenllaç. Malgrat la preciosa seqüència musical a l’institut i el seu epíleg la proposta ja no remonta i acaba naufragant després dels seus excessius 134 minuts.
‘Estoy pensando en dejarlo’ té un excel·lent punt de partida, una idea interessant i un format i composició certament arriscats i s’ha d’aplaudir la valentia del seu director en mantenir el seu segell personal i no transformar la novel·la original d’Ian Reid en una proposta convencional però, tot i això, el resultat no compleix les enormes expectatives que l’espectador s’ha creat després d’un prometedor inici. Malauradament ens trobem davant d’una, molt digna, fallida pel·lícula.