Després de guanyar l’oscar per la sobrevalorada Nomadland la cineasta Chloé Zhao canvia radicalment de registre i debuta en el món del superherois amb un resultat alarmantment pobre.
Aquest nou grup de personatges de l’Univers Marvel és molt heterogeni (s’ha d’aplaudir, això sí, la seva voluntat de diversitat) però desaprofita les enormes possibilitats que aquest fet ofereix i el resultat és tan insuls com pla. Pocs dels seus membres tenen carisma: ni la seva líder Ajak (Salma Hayek), ni els altres personatges amb més pes: Sersi (Gemma Chan), Ikaris (Richard Madden) i Thena (Angelina Jolie), només la jove Duende (Lia McHugh) té un conflicte intern interessant. De la resta del grup, destaquen només dos personatges: Phastos (Brian Tyree Henry) i Makkari (Lauren Ridloff) mentre que l’únic element ‘humà’, l’assistent de Kingo, que suposadament ha d’aportar l’apunt còmic acaba esdevenint certament carregant.
Evidentment la factura tècnica és perfecta, segell propi de Marvel, i té la seva gràcia el pas per diferents moments de la Història de la Humanitat, però la premisa inicial d’un enfrontament mil·lenari entre Eterns i Desviantes (tot i el gir de guió que desencadena la segona part del film) és excessivament pobre per justificar el seu metratge: uns eterns, aquests sí, 157 minuts que deixen en l’espectador una mescla de cansament, avorriment i decepció a parts iguals.
En definitiva, Marvel té un greu problema. Les novetats presentades a la Fase 4, Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos i aquesta ‘Eternals’ no ofereixen garanties. L’estudi haurà de treballar molt per trobar personatges que estiguin a l’alçada del carisma dels desapareguts Iron man, Capitán América i Viuda Negra.