Aquesta nova entrega de la saga ‘Evil Dead’ s’ allunya de la trilogia original en una línia argumental paral·lela, fet justificat amb un àudio en que s’ explica que hi ha tres volums del Necronomicon; el llibre dels morts, però perd la referència i només es vincula amb la trilogia de Sam Raimi pel citat llibre i l’ aparició de la serra elèctrica.
Amb una bona factura tècnica, destacant especialment la fotografia i el maquillatge, el film resulta claustrofòbic ja que transcorre íntegrament en el mateix edifici i pràcticament tot el metratge, uns ajustats 97 minuts que es fan llargs, en un únic pis. Tot i així, el ritme és lent i el transcurs de les possessions dels diferents personatges repetitius, amb unes pauses entre possessió i possessió que no aporten res i desgasten l’ espectador. Té alguns moments certament interessants, com l’ acció que es desenvolupa al passadís i que veiem a través de l’ espiell o el clímax final a l’ aparcament, però tot i que el guió es dur, en aquesta ocasió els diferents personatges que s’ enfronten són membres d’ una mateixa família, no atrapa l’ espectador ni li provoca la més mínima tensió ja que, un cop iniciada la pel·lícula i assimilat que la vinculació amb la trilogia original és pràcticament nul·la, es troba davant d’ una proposta de terror molt estàndard que no aporta res de nou al gènere.
En definitiva, aquesta nova línia argumental resulta totalment innecessària; si es volia continuar amb la saga hagués estat una millor opció rodar la seqüela del remake de l’ original dirigit per Fede Álvarez l’ any 2103, aquella sí una gran pel·lícula dins del gènere.