James Wan amb ‘Saw’ va donar un aire d’originalitat al cinema de terror, fins aleshores força repetitiu. Després d’aquesta reinvenció va revisar el subgènere d’esperits i malediccions amb ‘Expediente Warren’ i ‘Insidious’. Ara, amb aquesta segona part dels casos del matrimoni Warren, experts en fenòmens paranormals, es corona com el director més interessant de l’actualitat dins del panorama d’aquest gènere cinematogràfic.
El pròleg és brillant i alhora tot un avís del que ens espera: un producte lluny de grans efectes especials, rodat de manera artesana, que ens assegura inquietud i tensió. Amb una factura excel·lent (muntatge i fotografia) i una acurada ambientació (direcció artística i vestuari) la pel·lícula avança en paral·lel. D’una banda veiem que ocorre a la família anglesa de l’Enfield del títol i per una altra com el matrimoni Warren, del que destaca especialment una Vera Farmiga de mirada absolutament hipnòtica, es veu perseguit per un ésser que està constantment assatjant-los. El ritme d’aquesta primera part és realment angoixant i manté la tensió en tot moment gràcies a la posició de la càmara i a la seva perfecta composició de plans: en qualsevol moment pot succeïr qualsevol cosa i, tot i esperats, els aconseguits cops d’efecte provoquen més d’un ensurt.
Si bé és ben cert que l’arribada dels Warren a Enfield ve marcada per un alentiment del tempo narratiu, resulta només un descans per preparar l’espectador per un, novament, intens tram final que desprèn veracitat en tot moment.
Ens trobem davant d’un gran film que juntament amb la seva predecessora ‘Expediente Warren: The Conjuring’ mereixen ser considerades ja com a nous clàssics del gènere.