Aquest darrer capítol de la saga (amb un homenatge final a tots els personatges que han passat per la franquícia) és el cas més personal del matrimoni Warren, un cop més convincents Patrick Wilson i Vera Farmiga, ja que es remonta als seus orígens i acaba convertint-se en el seu últim ‘expedient’. Amb l’ afegit que coneixem a la seva filla (hipnòtica Mia Tomlinson) que junt amb la seva parella podria donar pas, al cinema resulta totalment innecessari, a una nova generació d’ investigadors de fenòmens paranormals.
S’ ha de destacar la seva acurada factura tècnica (fotografia, vestuari i especialment direcció artística), ja sigui en el seu pròleg l’ any 1964 com al posterior flashforward fins a 1986 en que es desenvolupa tot el metratge. La família que pateix el fenomen està molt ben retrada i desprèn química en les diferents aparicions demoníaques, amb el valor afegit del capellà amic dels Warren (la seva darrera aparició està francament aconseguida) i es completa molt bé amb l’ arribada de la família del títol en un guió que combina, en paral·lel, un nou repte paranormal amb els aspectes més personals del matrimoni crepuscular i la nova incorporació a la nissaga.
Els dos primers films ‘Expediente Warren, the conjuring’ (2013) i Expediente Warren, el caso Enfield (2016), ambdos dirigits per James Wan, eren dues excel·lents propostes de terror. El tercer capítol Expediente Warren, obligado por el demonio (2021), debut darrera de la càmara de Michael Chaves era molt més fluix, però amb aquest darrer film Chaves sembla que ja ha pres el pols als personatges i resulta una pel·lícula sòlida i un més que digne final per a una notable franquícia: de les més aconseguides del gènere en aquest segle XXI.