L’òpera prima de Nacho Álvarez és una feel good movie a priori sense pretensions però que amaga el reflex d’una època molt concreta: els darrers anys de la dictadura.
Ingrid García-Jonsson brilla en el seu debut en el musical i se’n surt amb nota donant carisma al seu personatge, perfectament acompanyada per una robaplans Verónica Echegui que acapara l’atenció en cada aparició seva en pantalla i per una sòlida Natalia Millán (excel·lent la conversa al camerino entre María i Rosa). En canvi la part masculina del repartiment no està a l’alçada: des de l’impassible Fernando Guallar, un Fernando Tejero fent una vegada més de Fernando Tejero (una clara referència al recentment desaparegut Chicho Ibáñez Serrador) o un excessiu Pedro Casablanc.
Perfectament ambientat (treballadíssims el vestuari i la direcció artística), el film té un argument mínim: només destinat a enllaçar els diferents grans hits de la cantant Raffaela Carrá. Ja el primer número a l’avió ens marca el codi, no esperem un guió elaborat sino que es donarà la successió d’esdeveniments de manera simple i en alguns cops forçada, unint masses casualitats (l’arribada de l’italià i la ràpida recerca ab èxit de la seva promesa per exemple), però es perdonen una vegada hem assimilat el to de la proposta.
En definitiva, una pel·lícula senzilla que només pretèn proporcionar una estona de sa entreteniment i esbarjo al ritme de grans clàssics coneguts, i taral·lejats, per tots els espectadors; en aquest sentit ‘Explota explota’ assoleix sobradament el seu objectiu.