L’estudi Blumhouse s’ha convertit en l’actual rei del gènere de terror, especialitzant-se en oferir-nos productes de baix pressupost prou sòlids i interessants per respondre a taquilla. Malauradament el seu darrer projecte trenca amb la seva exitosa dinàmica, és el seu pitjor treball amb diferència.
Res funciona en aquest convencional i caòtic survival. D’entrada no queda massa clar com els ‘afortuntats’ visitants són convidats al paratge del títol on es desenvolupa tota la trama. A més els seus respectius desitjos personals resulten absolutament tòpics: fàcil i repetitiu el dels dos germans, sentimental el del soldat, emotiu el de Maggie Q (llàstima que sigui tan esporàdica a la gran pantalla i que l’hàgim de veure en productes d’aquest estil) que és l’únic que desperta cert interés, i el de la noia traumatitzada per la seva època de l’institut (que evoca inevitablement la terrorífica, aquella sí, ‘Hostel’ d’Eli Roth). Les respectives fantasies es van realitzant, plenes de llacunes de guió que en cap moment s’expliquen, per transformar-se en autèntics malsons que acabaran creuant-se, unint-los a tots finalment en un gir de guió que arriba tard i no salva el film: l’espectador ja fa estona que ha desconnectat i resulta impossible tornar a captar mínimament la seva atenció. El clímax final manté la tònica de tota la pel·lícula: és forçat, simple, amb forces llacunes i pobre.
En definitiva ‘Fantasy Island’ resulta una autèntica encadenació de despropòsit rere despropòsit, una absoluta pèrdua de temps. Malgrat el seu final, esperem que Blumhouse no es plantegi una nova visita a ‘Fantasy Island’ ja que difícilment cap espectador s’ha quedat amb ganes de tornar-hi.