Garry Marshall completa la seva particular trilogia sobre dates assenyalades. Després de les fluixes ‘Historias de San Valentín’ (2010) i ‘La noche de fin de año’ (2011), ara toca ‘Feliz día de la madre’: la pitjor de les tres amb diferència.
L’únic alicient que tenen aquests films corals de multihistòries creuades és veure una gran quantitat d’estrelles en rols diferents als que habitualment interpreten, però en aquesta ocasió no és així. Jennifer Aniston fa de Jennifer Aniston en un personatge en que l’hem vist en nombroses ocasions (amb alguna puntual excepció) ja des de la televisiva ‘Friends’. El mateix podem dir de Kate Hudson, que torna al gènere en que ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera i de Jason Sudeikis, que només ha fet comèdies. Només Britt Robertson que continua explorant diferents registres i la brillant referència a ‘Pretty woman’ d’Hector Elizondo amb Julia Roberts són els únics punts amb un mínim d’interés d’una proposta absolutament fallida.
Típica, tòpica, previsible i avorrida la pel·lícula no aconsegueix desperta el mínim interés en cap història i els seus excessivament dilatats 117 minuts de metratge acaben resultant eterns. Una autèntica pèrdua de temps.