En el seu tercer treball darrera de la càmara, Denzel Washington ha jugat sobre segur traslladant a la gran pantalla un text que coneix perfectament ja que ell mateix, junt a Viola Davis (tots dos guardonats amb el premi Tony per aquest muntatge), va interpretar aquesta obra del dramaturg August Wilson sobre els escenaris de Broadway al 2010. De fet el film està rodat com una obra teatral on pràcticament no hi ha accions, només diàlegs (realment potents).
D’entrada aquesta minimalista posada en escena tan teatral pot desconcertar, però quan ens deixem portar pel text ens submergim immediatament en aquest drama familiar, colpidor i dur, en que hi té un paper clau l’antològica interpretació de la seva parella protagonista. Tant Denzel Washington (en un dels millors treballs de la seva carrera injustament no premiat amb l’oscar) com Viola Davis (ella sí premiada, tot i que el seu havia d’haver estat l’oscar a la millor actriu protagonista enlloc de secundària) estan immensos, amb alguna escena, com la de la confessió de Troy, absolutament brillant.
En definitiva, ‘Fences’ és una proposta que a priori pot semblar senzilla però que, contràriament, arrisca, i molt, intentant traslladar al cinema la força i la intensitat que es viu sobre l’escenari. Ho aconsegueix plenament. Poques vegades el trasllat del teatre al cinema manté la màgia i l’emoció, però aquest film resulta una fusió perfecta.