El darrer film del cineasta Carlos Therón és una comèdia amb tocs terrorífics que té un bon punt de partida amb un particular grup d’ investigadores de fenòmens paranormals ja molt veteranes però que desaprofita aquesta interessant premisa donant com a resultat una pel·lícula francament pobre.
Tot i que la química entre el trio funciona força bé, amb una Gracia Olayo que tot i que a priori té un rol més secundari destaca per sobre d’ una desganada Belén Rueda i d’ una repetitiva Toni Acosta, els seus gags humorístics resulten molt desafortunats (especialment ridículs els de la parella formada per Lorena López i sobretot Ivan Massagué quan reben a l’ equip en el pis on transcorrerà pràcticament la totalitat del metratge) i espatllen l’ atenció que desperta la trama, ja de per si força pobre. Quan el trio es queda sol (s’ agraeix la desaparició del becari, un personatge que no aporta absolutament res i que fa més nosa que servei) la proposta millora, relativament, gràcies principalment al personatge de Miren Ibarguren (la millor del repartiment amb diferència i que per fi fa un canvi de registre i s’ allunya de la comèdia fàcil en que ha desenvolupat tota la seva filmografia). El seu clímax no resulta suficient per salvar una fallida proposta ni per tornar a captar l’ interés de l’ espectador, el qual ja fa una llarga estona que només espera que arribi el final dels seus eterns, tot i que només són 94, minuts de metratge.
En definitiva, ‘Fenómenas’ resulta un autèntic desgavell; un seguit de despropòsit rere despropòsit sense sentit que l’ únic fenòmen que provoca és avorriment. Una pèrdua de temps.