‘Fiesta de empresa’ pertany al subgènere de comèdia esbojarrada en que l’espectador ha d’estar disposat a creure’s les situacions més inversemblants i esperar sempre que el despropòsit arribi fins a l’impossible, sense parar atenció al seu leitmotiv ni al guió. Si acceptem la premisa d’entrada i ens deixem portar la pel·lícula no decepciona.
L’origen del desgavell és la disputa entre els dos germans propietaris de l’empresa, una seu de la qual acollirà la festa del títol, precisament els més fluixos del repartiment: una Jennifer Aniston que no convenç com a directiva de mà de ferro i un T.J. Miller que porta el seu personatge fins al límit i està molt a prop d’arribar a caure malament i perdre l’empatia aconseguida. L’altra parella protagonista es queda curta. És ben cert que representa el seny enmig del caos però es troba a faltar mes desinhibició en Jason Bateman, actor de registre habitualment còmic, i especialment en Olivia Munn, que s’estrena en el gènere, qui desprèn la sensació de contenció davant les seves enormes possibilitats. Al seu voltant orbiten secundaris habituals del gènere entre els que destaca especialment Kate McKinnon (el millor del desafortunat remake de Cazafantasmas) que construeix un personatge que evoluciona al llarg del metratge fins a convertir-se en un dels claus en el desenllaç.
Malgrat desaprofitar algun personatge i situació (la cap armada amb una pistola), la pel·lícula compta amb alguns gags realment divertits (el salt del ‘client’ o la conversa paral·lela als cotxes), un metratge prou ajustat (105 minuts) per no arribar a cansar i un ritme constant que no decau en cap moment. Ens trobem davant d’una proposta que no decebrà els fans del gènere.