‘Figuras ocultas’ trasllada al cinema la lluita de tres dones negres (Dorothy Vaughn, Mary Jackson i Katherine Johnson) a l’Amèrica dels anys 60′, situada a la NASA en plena cursa espacial durant la Guerra Freda; una obsessió molt ben reflexada al llarg de la pel·lícula.
Les tres protagonistes estan interpretades per les convincents Octavia Spencer, la cantant Janelle Monáe, i, especialment, Taraji P. Henson: brillant i el millor del film amb diferència. Cadascuna d’elles lliura la seva pròpia lluita amb el seu corresponent espai de guió: una perque es reconegui la seva tasca de supervisora, una altra en un doble front: poder estudiar en un institut per a blancs i les conseqüències que aquesta determinació li comporten al seu entorn conjugal, i la tercera per fer valer els seus coneixements (excel·lent l’al·legat davant del seu cap en presència dels seus ‘companys’) en un equip de treball format per homes blancs. A més de les seves seqüències individuals, la seva química com a grup és molt rica i les seves aparicions juntes ens ofereixen alguns dels millors moments del metratge. Al seu voltant hi trobem un trio de secundaris que també respon: una continguda Kristen Dunst, un Jim Parsons que no desentona gens en el seudebut cinematogràfic i un Kevin Costner que manté el seu carisma intacte.
Molt ben ambientada (vestuari i direcció artística) i acompanyada per una preciosa banda sonora, la pel·lícula manté l’interés de l’espectador en les tres subtrames tot i que és ben cert que el metratge (127 minuts) acaba resultant excessiu. Malgrat tot, ‘Figuras ocultas’ és una proposta tan sòlida com recomanable.