El debut a Hollywood del director Kim Farrant és un thriller de manual i sense cap originalitat. Tot i el seu aire de telefilm, és una pel·lícula honesta que només aspira a entretenir i en aquest sentit compleix amb el seu objectiu gràcies a un ritme àgil que, malgrat la facilitat de les accions i la seva relativa previsibilitat, manté la tensió al llarg dels seus 89 minuts; un metratge suficientment ajustat perquè l’espectador no arribi a cansar-se amb la seva conseqüent desconnexió.
La premisa argumental és bàsica, el cap de setmana del títol està protagonitzat per dues turistes amigues antagòniques: una mare de família recatada i responsable (Leighton Meester, en un dels seus primers rols protagonistes cinematogràfics) i una esbojarrada i recent divorciada (Christina Wolfe) que acaba en tragèdia. Es veuran atrapades a l’estranger en una trama en que, com acostuma a passar en aquest tipus de propostes, tots els personatges que han conegut i amb els que s’han relacionat són pressumptes culpables. Un inesperat gir de guió afegeix dramatisme a una trama que evoluciona fins a un clímax desdoblat en un doble final: un primer fàcil i un segon, a l’epíleg, excessivament forçat.
En definitiva, ‘Fin de semana en Croacia’ és la tìpica i tòpica proposta de diumenge a la tarda: per veure sense la més mínima expectativa, només per deixa-se portar per una pel·lícula senzilla que només ofereix una simple i plana ració d’entreteniment.