Lluny d’altres excel·lents propostes del cinema de timadors com ‘Ocean’s eleven’, ‘Rounders’ o ‘Confidence’, aquesta ‘Focus’ sense cap pretensió aconsegueix el seu objectiu: entretenir.
La pel·lícula està estructurada en dues parts ben diferenciades. Una primera, que transcorre a New Orleans i que és la millor amb diferència, en que se’ns presenta tant l’organització i modus operandi de la banda d’un correcte Will Smith com el personatge de la novell Jess, convincent Margot Robbie.
Tres anys després l’acció es trasllada a Buenos Aires, on es donarà el gran cop. En aquest tram el guió perd ritme fruit de l’excés de metratge que es dedica a la història personal de la parella protagonista i el nul carisma del seu objectiu: Rodrigo Santoro.
El film, com manen els cànons del gènere, constantment enganya de la mateixa manera tant alguns dels seus personatges com a l’espectador, llàstima que just en el clímax final una acció concreta provoca que ens n’adonem de quin serà el desenllaç. Tot i així el guió encara ens té guardat un nou gir per acabar la projecció amb una última sorpresa, tret imprescindible en qualsevol pel·lícula d’estafadors: prendre el pèl al públic.