‘Foxcatcher’ és una pel·lícula de personatges, centrada en el duel interpretatiu dels irreconeixibles (brillant el treball de maquillatge, merescudament nominat a l’oscar) Channing Tatum i Steve Carell. El primer ens ofereix una interpretació plena de matitzos en el que és el millor paper de la seva carrera (sorprenentment ignorat en la totalitat de premis), mentre que el segon mostra un treball totalment contingut i difícil en un impressionant canvi de registre per part de l’actor (molt lògica la seva candidatura a l’oscar). Al seu costat Mark Ruffalo també resulta convincent com a equilibri entre tots dos, tot i que aquí la seva nominació com a secundari és més que discutible.
Es tracta d’un film fosc i incòmode, fruit d’un guió (justament nominat), asfixiant que transmet tensió i la sensació de que en qualsevol moment la situació desembocarà en una acció tan tràgica com imprevisible, tal i com acaba succeïnt. El seu llarg metratge i un ritme excessivament lent acaben desgastant un espectador que arriba esgotat al final, resol potser de manera massa precipitada. Tot i així, només per veure l’immens cara a cara que mantenen durant tot el film la parella en estat de gràcia que formen Tatum i Carell val la pena veure la proposta.