L’òpera prima de, la fins ara directora de videoclips musicals, Mimi Cave és una proposta interessant. La premisa argumental no resulta excessivament original, amb el joc de poder entre el gat i la rata (segrestador / segrestat) que tant cops hem vist en la gran pantalla, però la característica i motivació de Steve sí que, tot i algun cop ja explorada, representa una certa novetat.
La presentació de la protagonista és força encertada i explica el perquè de la rapidesa amb que transcorre la relació amb el nou personatge que entra en la seva vida, despertant una empatia immediata en l’espectador. A partir d’aquí, el film se sustenta en la seva parella protagonista: la debutant Daisy Edgar-Jones, que sap ser creïble en les diverses facetes per les que passa Noa, i un Sebastian Stan consolidant-se com un intèrpret tot terreny capaç de convèncer en qualsevol rol i gènere. En la línia de l’excel·lent ‘Hard Candy’ (2005) la pel·lícula aconsegueix mantenir la tensió i interés de l’espectador en un ambient claustrofòbic i únic, la casa dels horrors, amb algunes pinzellades exteriors que segueixen els passos de Molly i que brinden un inesperat gir de guió.
‘Fresh’ no és una gran pel·lícula, no ho pretèn: ens trobem davant d’una inquietant ració de cinema independent. Una sòlida carta de presentació d’una cineasta novell que apunta molt bones maneres i que amb aquest film s’ha guanyat que estiguem atents als seus futurs projectes.