Fa 6 anys ‘Frozen’ (justament premiada amb els oscars a millor pel·lícula d’animació i cançó) es va convertir en un clàssic instanti a més de ser el film d’animació amb més recaptació de la història, xifres que inevitablement han donat pas a aquesta fluixa i prescindible seqüela (novament amb el tàndem Chris Buck i Jennifer Lee darrera de la càmara) que no està a l’alçada de l’original.
L’efecte sorpresa és nul ja que coneixem el grup protagonista així que el leit motive d’aquesta continuació se centra en l’origen dels poders d’Elsa, el millor personatge amb diferència. Al seu costat retrobem a Anna, Olaf (que continua protagonitzant els moments més divertits del metratge), i Kristoff (el qual resulta el més fluix i la seva subtrama sobre la petició resulta intranscendent, avorrida i repetitiva) amb el seu inseparable Sven. La fragmentació i separació del grup també porta a la desconnexió i dispersió de l’espectador que manté un desequilibri durant tota la proposta: l’interés que desperta Elsa i els altres símbols dels elements (aconseguits el cavall, les fulles i el dimoniet però en canvi molt pobres els gegants de pedra) i la diversió proporcionada per Olaf es veuen llastrats per les aventures d’Anna i sobretot pel reiteratiu Kristoff i els seus problemes personals.
En definitiva, aquesta seqüela esprem l’èxit de l’original però el resultat és indigne i està molt lluny de la brillant ‘Frozen’. Ens trobem davant d’una proposta senzilla, forçada i totalment innecessària que l’únic que aconsegueix es desprestigiar el record de l’anterior. Per molt que el film respongui a taquilla, que ho farà, una nova entrega resulta impensable. Una autèntica decepció.