Fa 9 anys amb Mad Max, furia en la carretera George Miller va ressucitar la seva franquícia dels 80′ amb un resultat èpic. Ara ha intentat mantenir-ne l’ esperit amb la seva preqüela però, malauradament, el resultat no està a l’ alçada.
Novament ens trobem davant d’ una orgia visual, la seva factura tècnica és espectacular: el muntatge, so, efectes de so, efectes visuals, direcció artística, vestuari, maquillatge i fotografia són perfectes però només serveixen per guarnir una pel·lícula absolutament buida i sense ànima. El gran problema de la proposta (a banda del seu desmesurat metratge, els seus 148 minuts es fan eterns arribant fins i tot a avorrir) és el seu guió. Després d’ un pròleg prometedor en que assistim a l’ abandó de la protagonista de la seva llar, el film se centra en el conflicte de dos grans clans, liderats per Dementus (un Chris Hemsworth fregant el ridícul i que és, amb diferència, el pitjor del film) i Inmortal Joe, que volen governar el desert dominant els seus tres grans assentaments: la ciudadela, el pozo de armas i la ciudad de gasolina i aquesta disputa interessa poc o gens a l’ espectador, que es limita a distreure’s amb les increïbles persecussions i seqüències d’ acció motoritzades. A més, el guió conté certes el·lipsis temporals que desconcerten a l’ espectador, ja sigui com s’ ha preparat certa assemblea propera al clímax final (en que, per cert, el director s’ hi recrea innecessàriament) o, el més greu, en la vida de la protagonista, suposat leitmotiv de la pel·lícula, amb un lapsus de 10 anys del que no es té cap informació.
En definitiva, ‘Furiosa’ manté l’ esperit i força de la seva acaparadora predecessora i, en aquest sentit, resulta visualment impactant per a l’ espectador, el qual, però, un cop ja s’ ha refet de la nostàlgia de retrobar-se amb la pols i violència del desert, assisteix a una història sense la més mínima profunditat que amb prou feines manté el seu interés i atenció en el rerefons de l’ acció: provocant-li, finalment, una amarga sensació de decepció.