Ang Lee és un cineasta amb un segell personal i una filmografia realment variada ja que el director ha provat pràcticament tots els gèneres. Ara debuta en el thriller d’acció i ciència-ficció amb un resultat molt pobre; un film convencional, típic i previsible farcit de tots els clixés propis del gènere que resulta la seva pel·lícula menys profunda i més impersonal, el treball més fluix de la seva carrera, impropi del seu art.
La trama té tots els elements reconeixibles: un protagonista crepuscular a punt de retirar-se (correcte Will Smith) que veu com el seu últim treball es complica fruit d’una conspiració d’un antic conegut (apàtic i desganat Clive Owen), una obligada companya que debuta en l’acció sobre el terreny (Mary Elizabeth Winstead, el personatge més interessant del film amb diferència) i un jove aturmentat buscant el seu lloc al món (un digitalitzat Smith). S’ha de reconèixer l’originalitat dels seus escenaris, aquí sí lluny dels habituals: Bèlgica, Colòmbia i Hongria, però no així del seu guió. Algunes seqüències són certament trepidants (la persecució a Cartagena) però es veuen espatllades pel digitalitzat Smith que no sembla en cap moment humà i desprèn la sensació d’estar veient una entrega de la saga ‘Terminator’. Poques són les escenes que se salven (Colòmbia i Hongria i poc més) al llarg d’un metratge de 117 minuts realment excessiu ja que per narrar una història tan simple no cal recrear-se innecessàriament en repetir accions i situacions que hem vist en infinit d’ocasions dins de tantes propostes del gènere.
En definitiva, sorprèn l’aire de producte d’encàrrec que desprèn ‘Géminis’: no pel film en sí, ja que és una proposta estàndard, una més, dins de la ració anual que sorgeix de Hollywood però sí que un director amb tanta personalitat com Ang Lee s’hagi prestat a vincular-se en una pel·lícula tan fluixa com prescindible. Esperem que el magnífic cineasta retorni aviat al seu cinema, dotat sempre de qualitat i profunditat.