L’ any 2000 amb l’ oscaritzada ‘Gladiator’, Ridley Scott va ressucitar el pèplum amb una pel·lícula magnífica. 24 anys després repeteix la fòrmula amb la seva continuació que, tot i que innecessària i sense estar al nivell de l’ original, resulta una seqüela prou digna.
La seva factura visual és, una vegada més, espectacular (destacant especialment el combat que obre el film o la lluita naval al Coliseu): amb un muntatge, so, efectes visuals i de so perfectes, però el seu apartat artístic no està a l’ alçada. Sorprèn el seu protagonista, Paul Mescal, que sense el carisma del seu predecessor, Russell Crowe, resulta però prou convincent, i destaca per sobre de tots Denzel Washignton, el millor dels seus intèrprets amb diferència, però la proposta es veu llastrada per bona part del seu repartiment: principalment per la dupla d’ emperadors (desafortunats Joseph Quinn i sobretot Fred Hechinger) que arriben al ridícul i no desprenen la veracitat i maldat que sí tenia el dolent de l’ original, Cómodo (Joaquin Phoenix), així com tampoc Pedro Pascal: un actor extremadament limitat però inexplicablement sobrevalorat i que, com a conseqüència de la seva enorme popularitat, es troba immers en la majòria de projectes destacats de l’ actualitat i en moltes ocasions fent més mal que bé en el resultat. Malgrat aquest, important, handicap la pel·lícula resulta prou entretinguda. Si. com l’ anterior, la dividim en dues línies: la més personal i íntima (fora del Coliseu) no arriba a l’ original, quan entrem a la sorra del circ el director busca superar en grandiositat i espectacularitat a l’ anterior i ho aconsegueix, malgrat l’ abús dels efectes digitals. El seu punt de trobada, a les portes de Roma, està ben plantejat però queda una mica descafeïnat, ja que l’ espectador espera un clímax amb més potència.
En definitiva, ens trobem davant d’ un film molt sòlid que farà les delícies dels fans de la primera (que gaudiran amb aquesta nova ració de ‘força i honor’) i agradarà als amants del cinema d’ entreteniment ja que assistim a un gran espectacle. Ridley Scott és una cineasta molt competent (amb una filmografia irregular amb clars i ombres certament) que s’ ha guanyat el vot de confiança previ davant de cada nou projecte.