A Woody Allen no li ha sentat bé el retorn a França, 12 anys després de la notable ‘Midnight in Paris’, i confirma els símptomes d’ esgotament i repetició que ja s’ apuntaven en l’ anterior i també molt pobre Rifkin’s Festival.
Malgrat canvia el seu estimat New York per París, en el seu darrer film el cineasta repeteix la tipologia de personatges, de classe alta amb tocs intel·lectuals i bohemis, però aquesta ‘Golpe de suerte’ té dos greus problemes: d’ una banda la seva absoluta manca d’ originalitat i per una altra el nul carisma del seu repartiment. El seu guió sembla una mala fotocòpia de l’ excel·lent ‘Match Point’ (inclòs el seu desenllaç) però sense l’ interès ni intriga d’ aquella, que provoca un total avorriment en l’ espectador, el qual tot i posar-hi ganes (el públic del cineasta és una immensa i fidel minoria) no aconsegueix enganxar-se en cap moment a la repetida i coneguda trama. El seu repartiment no ajuda: ni el seu triangle protagonista, Fanny (magnètica i, sense cap esforç, la millor de la proposta Lou de Laage, en un rol que ens fa enyorar la Scarlett Johansson de la citada ‘Match Point’), Jean (insuls Melvil Poupaud, en un personatge que recorda Hugh Jackman a ‘Scoop’) i Alain (pobre Niels Schneider), ni el personatge de la mare (fluixa Valerie Lemercier en un rol que hagués bordat la Diane Keaton de ‘Misterioso asesinato en Manhattan’ del mateix Allen).
Un director de la talla i filmografia de Woody Allen mereixia un final molt més digne, esperem que es replantegi la seva retirada ni que sigui per firmar una pel·lícula més, que suposi un comiat del cinema a l’ alçada de la seva important trajectòria.