El muntatge paral·lel inicial que obre ‘Gorrión rojo’, que mostra els dos moments que marcaran als dos protagonistes, és brillant i resulta tota una declaració d’intencions: ens trobem davant d’una proposta de qualitat, ambiciosa, seria i, sobretot, intensa.
Després d’aquest pròleg i d’un altre fet clau (la seqüència de l’hotel està molt ben rodada) assistim a la inciació de Dominika (una Jennifer Lawrence en estat de gràcia que demostra que és una de les actrius més versàtils i convincents de l’actual Hollywood) per convertir-se en el personatge del títol. Una instrucció que evoca inevitablement els films de la Guerra Freda, la qual, tal i com manifesta la seva supervisora, no s’ha acabat. Després d’aquest dur aprenentatge, Dominika, ara Katherina, és enviada a la seva primera missió amb un objectiu clar: l’agent de la CIA Nate Nash (convincent Joel Edgerton). Encertadament, i evocant els clàssics films d’espies a la Guerra Freda, l’acció transcorre a Budapest, Viena i Londres, donant pas a un thriller d’espionatge tens en que la seva protagonista ha d’actuar, i convèncer tothom, sense poder acabar de confiar totalment en ningú mantenint un intrigant joc que atrapa l’espectador; el qual no pot distreure’s del guió en cap moment gràcies a un tempo i ritme molt ben mesurats i trepidants al llarg dels seus 140 minuts que, a diferència d’altres thrillers recents de la cartellera, passen volant.
El tram final també està francament aconseguit amb el procés que viu Dominika entre la seva estada a Londres i el seu retorn a Budapest, on Lawrence torna a lluir-se en alguns dels millors moments del metratge, fins a desembocar en un potent final (amb gir de guió inclòs) que conclou una excel·lent proposta. Tot i la seva qualitat, i malgrat que el final resta obert per a poder avançar en la història amb un nou film, esperem que no hi hagi seqüela ja que ‘Gorrión rojo’ és ja una gran pel·lícula d’espionatge: sòlida, amb algun apunt clàssic i completa per si mateixa. Un film molt recomanable.