El llistó de Guardianes de la Galaxia, vol 2 estava francament baix així que a aquest tercer volum no li resulta difícil superar l’ anterior però sense arribar al nivell de Guardianes de la Galaxia.
Totes les carències de la saga es potencien un cop més. Explorar, de manera excessivament dilatada, l’ origen de Rocket provoca que aquest no estigui present en bona part del metratge perdent així el personatge més destacat del grup. Poc poden fer un avorrit Star-Lord, un decoratiu Groot i els repetitius i absurds Mantis i Drax. Només Nébula (el personatge que més ha evolucionat al llarg de la trilogia) i una recuperada Gamora mantenen cert interès. Una vegada més amb una factura tècnica impecable, destacant especialment la direcció artística, la proposta es fa eterna (150 minuts són masses); l’ origen de Rocket es pot explicar de manera més ràpida ja que no resulta massa interessant, principalment perquè el seu creador i enemic de la pel·lícula té un carisma nul. El film transcorre sense ritme, amb uns gags fàcils i majoritàriament absurds que no ajuden a fer més soportable l’ etern metratge, i acaba avorrint l’ espectador que arriba al final esgotat i ja no gaudeix del clímax, el millor amb diferència, amb el retorn de Rocket.
Afortunadament, aquest és l’ últim volum d’una de les sagues més pobres del MCU (malgrat l’ amenaça de la darrera escena post-crèdits). La fase 5 de Marvel no ha començat gens bé: els tres darrers films, Wakanda forever, Ant-man y la Avispa: Quantumanía i aquesta ‘Guardianes de la Galaxia, vol 3’ mostren una perillosa caiguda lliure que esperem aturi la propera pel·lícula del MCU: ‘The Marvels’.