La nova proposta de superherois de la factoria Marvel és una simple presentació dels personatges que formen aquest singular grup i que, de ben segur, tindran molt recorregut cinematogràfic al llarg d’una nova franquícia. La pel·lícula desprèn aire de sèrie B en tot moment i no arriba a enganxar tot i el forçat, en la majoria dels casos, humor constant i algunes escenes d’acció ben resoltes.
El gran problema del film és que no et creus pràcticament res de la pel·lícula, començant pels mateixos guardians: un Star-Lord sense carisma que arriba a caure malament, un Groot que resulta tan repetitiu com prescindible i un Drax realment inexpressiu. Sort de Rocket que és el millor del grup amb diferència i de Gamora, la seva particular lluita amb la seva antítesi Nebula és un dels punts més interessants del film. Tampoc els secundaris hi ajuden gaire (o gens): uns Benicio del Toro, Michael Rooker, Glenn Close i John C. Reilly molt ben caracteritzats, això sí, però massa histriònics i exagerats.
‘Guardianes de la galaxia’ no té clar que vol ser; si una comèdia per a tots els públics o una gran aventura espacial i aquesta indefinició perjudica molt el resultat final arribant fins i tot a avorrir. Les similituts en més d’una ocasió a diverses escenes de la saga original de ‘Star Wars’ i la banda sonora retro copiant sense dissimular-ho l’estil de Tarantino són altres aspectes que els seus creadors s’hauran de replantejar de cara a la propera, tant innecessària com segura, segona part.