La quarta versió cinematogràfica d’ ‘Ha nacido una estrella’ ha suposat tot un desafiament per Bradley Cooper, que ha debutat amb una nota altíssima darrera de la càmara. L’actor, reconvertit en director, demostra tenir, a més d’una factura tècnica excel·lent (notables el so, la fotografia i especialment el muntatge), un ferm pols narratiu i una perfecta planificació que sap desenvolupar encertadament tant en les seqüències de masses; les nombroses actuacions musicals, destacant especialment la interpretació del tema ‘Shallow’ (des de ja mateix el gran favorit per endur-se l’oscar a la millor cançó en la propera edició), com en les més íntimes: ja sigui en els moments més delicats de la parella (súbtil i sensible el desenllaç del seu personatge) com les familiars entre Jackson i el seu germà (un veterà Sam Elliot que aprofita cada aparició en pantalla per lluïr-se, aconseguint no deixar-se eclipsar per la potent personalitat dels dos protagonistes).
Si en la seva estrena en la faceta de director Cooper destaca, davant de la càmara brilla: dotant el seu personatge d’una gran humanitat que desperta l’empatia i afecte immediats de l’espectador en la millor interpretació de la seva carrera. Però el mèrit no és exclusivament seu; al seu costat una immensa Lady Gaga, en el seu primer protagonista a la gran pantalla, deixa petjada en un treball memorable, a l’alçada del debut de la també cantant Björk a la, ja llunyana, ‘Bailar en la oscuridad’ de Lars Von Trier. La química entre tots dos és la clau del film; desprenent veracitat, realisme i sinceritat. Dos personatges perduts que troben el seu destí quan es creuen; a partir d’aquí assistim a un camí en comú que, tot i que en direccions oposades, no podria ser possible l’un sense l’altre.
Ens trobem davant d’un drama dur, molt sòlid, sense concessions i, per sort, sense efectismes (tenint en compte que el món de la música de fons en que transcorre la història oferia un perill molt real de caure-hi) que arriba, i colpeja, a l’espectador: un nou punt a favor del seu novell director. En definitiva, un autentic tour de force de la parella (doble en el cas d’ell) que ha suposat el naixement d’un director valent i convincent del que esperem veure ben aviat un nou film i d’una estrella de la cançó que té moltes coses a dir davant la càmara. Una pel·lícula que, merescudament, serà una de les grans protagonistes de la imminent temporada de premis. Una autèntica obra mestra.