No és casual que els debutants directors d’ aquesta terrorífica proposta, els germans Danny i Michael Philippou, siguin youtubers: l’ estil i llenguatge, així com la forta presència dels mòbils, són propis de la febre actual per les aplicacions.
Ens trobem davant d’ una proposta típica i tòpica, que no aporta res de nou, en el subgènere de presències paranormals i esperits. El punt de partida és força pobre (l’ afició del grup d’ adolescents per entrar en contacte amb els esperits), els personatges arquetípics (ja sigui la traumatitzada protagonista i els seus dos germanastres: tant la germana enfocada en la seva relació sentimental com el petit que se sent desplaçat, per no parlar d’ una mare absent que sempre està treballant, una família disfuncional canònica). S’ ha de destacar la potència de la seqüència que dóna pas al desenvolupament de la trama (realment impactant) així com l’ altra que reforça el fons del guió amb una altra intensa escena a l’ hospital. Però a banda d’ aquests dos aconseguits moments (i el pròleg, també inquietant però que després no té cap importància quan posteriorment s’ hi fa referència) la resta de metratge, uns ajustats 95 minuts, segueix pas a pas el manual de la proposta de terror adolescent sense cap novetat fins al seu desenllaç.
En definitiva, ‘Háblame’ és una més dins de la remesa de propostes de terror que any rere any arriben a la cartellera, sense cap altre interès que refugiar-se de la calor amb l’ aire acondicionat del cinema visionant un film fast food: que es consumeix tan ràpid com posteriorment s’ oblida.