Fa tres anys i coincidint amb el 40è aniversari de l’estrena del clàssic ‘Halloween’, David Gordon Green va dirigir La noche de Halloween, una seqüela directa de l’original que prescindia de la resta de la franquícia: una digna proposta que complementava l’original. Ara, però, aquesta seqüela resulta tan fallida com prescindible.
El que semblava un homenatge al clàssic amb el film anterior ara es revela com una nova franquícia-reboot en tota regla. El mateix Gordon Green darrera de la càmara torna a l’original de 1978 mostrant-nos noves escenes, aquest homenatge resulta el més interessant del film. Un cop passat aquest pròleg l’acció se situa just immediatament al final de la seva predecessora però resulta un conjunt de despropòsits que no s’aguanten per enlloc. Començant per l’actitud de la majoria de personatges; des dels habitants de l’antiga casa de Michael, passant per la valentia que de cop s’apodera de la majoria d’habitants d’ Haddonfield fins a l’absurda seqüència de l’hospital: un desgavell en tota regla. L’anterior film va servir de presentació de la família de Laurie (el retorn de la veterana Jamie Lee Curtis a la saga), la seva filla i la seva néta. En aquesta continuació és la seva filla (creïble Judy Greer, un dels pocs alicients de la proposta) qui acapara tot el pes i s’apunta que serà la néta (fluixa Aida Matichak) qui carregarà amb el pes en la inevitable nova pel·lícula.
Si ‘La noche de Halloween’ resultava una curiositat digna i un homenatge al film de culte de 1978, aquesta seqüela tira per terra tot allò aconseguit amb l’anterior. El final indica que tornarem a veure entrega rera entrega sense cap sentit fins perdre-hi tot l’interés, com ja va passar amb la franquícia original. Per molt malvat que sigui Michael Myers, no es mereix aquest tracte.