10 anys després de l’excel·lent ‘Apocalypto’, Mel Gibson torna a situar-se darrera de la càmara demostrant, per cinquè cop, que és un gran director i que està en plena forma; ‘Hasta el último hombre’ és una gran pel·lícula d’estil clàssic.
Gibson domina tant la faceta tècnica com l’artística. La seva factura tècnica (so, efectes de so, muntatge, fotografia, maquillatge) és perfecta, i en la vessant artística aconsegueix que tots els intèrprets realitzin aquí els millors treballs de les seves respectives filmografies. Des d’Andrew Garfield, un protagonista que, tot i que correcte, és el més fluix amb diferència i desaprofita un personatge en que s’hagués lluït qualsevol altre actor, passant per un sorprenentment dramàtic i atormentat Hugo Weaving, fins arribar al sargent Howell, un seriós Vince Vaughn, i al capità Glover, un Sam Worthington allunyat dels seus herois d’acció habituals.
El guió està estructurat en dos blocs clarament diferenciats. Un primer que explora l’origen del protagonista; la seva infantesa marcada per la influència paterna fins a arribar a l’actualitat, a la seva història romàntica (puntualment ensucrada) amb la hipnòtica Teresa Palmer, en un registre totalment oposat a la recent Nunca apagues la luz, i la seva entrada a l’exèrcit amb el corresponent dur procés d’instrucció. Aquesta primera part dóna pas al plat fort: la batalla a Okinawa, que ens ofereix els millors moments bèl·lics cinematogràfics des del desembarcament de Normandia rodat per Steven Spielberg a l’inici de ‘Salvar al soldado Ryan’ (1998), absolutament impressionants. Tot i que el protagonista es negui a matar, molt encertadament, Gibson el situa en un autèntic infern, sense estalviar-se cap detall, resultant tan crua, brutal i explícita com realista.
Esperem que Mel Gibson no torni a passar-se una altra dècada allunyat de la càmara ja que els seus films són un regal per a l’espectador. Són veritables obres d’art que sempre destaquen entre les millors propostes de la temporada, com és el cas d’ ‘Hasta el último hombre’; realment imprescindible.