Spike Jonze és un dels directors més originals, alternatius, interessants i diferents de l’actualitat. Cada proposta seva resulta una experiència realment estimulant i el seu darrer treball, ‘Her’, n’és un altre gran exemple.
Ambientada en un futur immediat, excel·lent la direcció artística, ens presenta una història d’amor entre un humà i un sistema operatiu. Som en una societat totalment individualitzada, on les persones són capaces d’expressar els seus sentiments més íntims abans a una màquina que a una altra persona i en aquest context sorgeix la relació entre el protagonista i el seu software. Encara que a priori pugui resultar impossible, no només ens trobem davant d’una relació creïble sino que està narrada amb una perfecció brillant. La relació passa per totes les fases d’una relació ‘normal’ i podem identificar-nos perfectament amb els sentiments i situacions que comparteixen tots dos. Aquí està la gran força de la pel·lícula: té un guió sòlid i perfecte. Amb múltiples lectures i missatges, farcit de diàlegs i frases per recordar.
Un Joaquin Phoenix en el millor treball de la seva carrera i la veu d’Scarlett Johansson (s’ha de veure en versió original) protagonitzen un film hipnòtic que convida a la refelxió en diversos sentits: com ens relacionem entre nosaltres, amb la realitat que ens envolta i cap a on ens porten les noves tecnologies. El creixement i evolució d’una màquina és el reflex de nosaltres mateixos.
Una pel·lícula, des de ja mateix, de culte. Imprescindible.