La clau per gaudir d’aquesta nova versió del mite d’Hèrcules és no pendre-se-la seriosament. No hem d’esperar rigor històric ni tan sols un guió coherent i treballat, la història en aquest cas no té cap importància: només és una excusa per encadenar les diferents escenes de lluita i batalles (força ben resoltes).
Un altre dels encerts del film és que, tot i que el convincent Dwayne Johnson sigui l’autèntica estrella del film, el protagonisme es diversifica entre els membres del grup de fidels mercenaris que l’acompanyen; cadascú té el seu tret diferencial amb tots els rols força aconseguits (amb l’excepció del nebot del mateix Hèrcules que no aporta absolutament res i fa més nosa que altre cosa), fet que beneficia molt el conjunt.
Amb la durada justa perquè la pel·lícula no arribi a cansar, un guió pobríssim i molt mal resolt en el clímax final li hauria passat molta més factura si el metratge s’hagués dilatat excessivament, ‘Hércules’ resulta una proposta simple únicament destinada a entretenir amb les seves diferents criatures i batalles i en aquest sentit no defrauda. Sense pretensions ni grans aspiracions és una proposta idònia per, senzillament, evadir-se i això és quelcom que altres blockbusters recents, amb objectius molt més ambiciosos, no aconsegueixen en cap moment.