La filmografia de Ron Howard és força eclèctica tot i que el drama sempre ha estat el seu gènere preferit. En aquest treball hi torna, adaptant a la gran pantalla l’autobiografia homònima del protagonista del film; J.D. Vance (probablement el gran problema del film, ja que ni Oswen Asztalos en la seva etapa infantil ni Gabriel Basso, ja adult, desperten la més mínima empatia i resulten igual d’inexpressius).
El film narra la duríssima infantesa de J.D, marcada per dues figures femenines realment potents: la seva mare, representant tot allò que no s’ha de fer, i la seva àvia, salvant-lo literalment del desastre i inculcant-li els valors que acaben forjant la seva personalitat i caràcter. Els dos personatges estan interpretats, respectivament, per dues grandíssimes actrius com són Amy Adams i Glenn Close que ofereixen un autèntic recital: elles són la pel·lícula. Al seu costat Haley Bennett també convenç en la pell de la germana del protagonista, el seu únic suport especialment en la línia temporal actual. Una notable banda sonora i un guió (amb algun cara a cara brillant) ple de diàlegs intensos són altres encerts d’una proposta sòlida a la que, és ben cert, costa d’entrar però un cop aconseguit el film enganxa l’espectador fins al desenllaç, mantenint en tot moment el dubte sobre com resoldrà J.D el seu dilema: família o futur.
‘Hillbilly, una elegía rural’ corre el perill de quedar allunyada del gran públic al centrar-se en una societat i forma de vida molt específiques i localitzades d’EEUU, però un cop superada aquesta barrera, la pel·lícula convenç i arribar a tocar la fibra principalment gràcies a l’estat de gràcia d’Adams i Close. El seu autèntic tour de force ja justifica el visionat del film.